Infermera virtual.com

Cura guiada per la conceptualització disciplinària pròpia que el professional infermer duu a terme amb autonomia i responsabilitat.

Posició del cos en estat de repòs sobre un pla horitzontal.

Decúbit en què la persona descansa damunt d’un dels costats del cos.

Decúbit en què el pit i el ventre estan en contacte amb el pla horitzontal.

Decúbit en què el dors està en contacte amb el pla horitzontal.

Contingut fals fabricat a partir d’eines d’intel·ligència artificial. Inclou tant vídeos com àudios, fotografies i textos fraudulents creats per diverses tècniques d’intel·ligència artificial que, cada vegada, són més sofisticades, però també més accessibles per al gran públic.

Separació d’una incisió quirúrgica o ruptura del tancament d’una ferida.

Estat més o menys durador, caracteritzat per una capacitat reduïda per a canviar, concentrar i mantenir l’atenció, amb desordres perceptius (falses interpretacions, il·lusions, al·lucinacions), amb trastorns del son, i amb alteracions de la parla, de l’activitat psicomotora, de l’orientació i de la memòria.

Deliri en què l'individu té idees delirants que expressen una intensa sensació de mort o de desintegració d'ell mateix, d'una part d'ell mateix o de l'entorn propi.

La densitometria òssia consisteix en la utilització de dosis baixes de rajos X per observar un àrea del cos, com el maluc, la mà o el peu, per tal de mesurar la densitat dels ossos d'una persona. Com menys densitat tingui un os, més alt és el risc de fractures. La densitometria, juntament amb la història mèdica del pacient, ajuda a avaluar les probabilitats de patir fractures i la necessitat de fer tractament preventiu. A més, té l'avantatge de ser indolora i d’exposar el pacient a una quantitat molt petita de radiació.

Desenvolupament insuficient del potencial de la persona, a causa d’una falta de força, coneixements o voluntat, que dificulta o impedeix la realització de les activitats adequades i suficients per satisfer les necessitats bàsiques.

En sentit general, estat de necessitar o de dependre d’alguna cosa o d’algú, ja sigui com a recolzament, per funcionar o per sobreviure. Aplicat a l’alcohol i a d’altres drogues, el terme implica una necessitat de consumir dosis repetides de la droga per trobar-se bé o per no sentir-se malament. 

El 1964, un Comitè d’Experts de l’OMS va introduir el terme dependència per substituir els d’addicció i habituació.

Trastorn de l’estat anímic en el qual els sentiments de tristesa, pèrdua, ira o frustració interfereixen en la vida diària durant un període prolongat.

Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).

Despolarització del cor mitjançant l'aplicació de descàrregues de corrent continu per a restituir el ritme sinusal en casos d'arítmia.

Nota: La desfibril·lació s'utilitza com a mètode terapèutic. 

Aparell emprat per produir la desfibril·lació.

Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a conseqüència d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua, o d’aigua i de sals conjuntament.

Informació falsa o manipulada que es difon amb ple coneixement d'aquesta circumstància, generalment amb la voluntat d'influir en l'opinió pública o de servir certs interessos.

Situació que apareix quan l’alimentació és insuficient (en qualitat o en quantitat), o quan l’organisme no pot aprofitar-la; les causes són múltiples.

Conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l'estat de salut dels individus o poblacions.