Glossari principal del lloc web.

Llistat definicions

Espàtules

Instrument obstètric en forma de pales utilitzat per a facilitar l'extracció del fetus en el part.

Nota: Les espàtules són especialment útils quan el cap del fetus ja ha girat, sobretot quan és petit, com sol passar en els parts prematurs. Les pales que formen les espàtules no estan articulades entre si i, per tant, no es fa pressió sobre el cap del fetus.

Font
Diccionari d'infermeria. [En línia]. [Accés 27 de setembre de 2011]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/E/70/
Esperança de vida

Mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden aspirar a viure els habitants d'una àrea determinada, si la taxa de mortalitat es manté constant.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés stembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/E/70/
Espoderaments

Dolor abdominal acompanyat d’una falsa necessitat de defecar amb sensació de calor o coïssor anal. Contracció voluntària o involuntària de la premsa abdominal que acompanya la contracció uterina durant el període expulsiu del part.

Font
Diccionario médico. 4a ed. Barcelona: Ed. Masson; 2004.
Esquizofrènia

Trastorn psiquiàtric manifestat per característiques psicòtiques d'idees delirants, al·lucinacions, i parla i comportaments desorganitzats, sols o combinats. El criteri principal per al seu diagnòstic és que la persona tingui símptomes psicòtics característics de forma més o menys continuada un mínim de 6 mesos.

Font
Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 4 ed (DSM-IV). En: O’ Brien, P.; Kennedy, W.; Ballard, K. Enfermería Psiquiátrica. México: McGraw-Hill Interamericana S.A; 2001. P. 296.
Estil de vida

Forma de vida que es basa en patrons de comportament identificables, determinats per la interacció entre les característiques personals individuals, les interaccions socials i les condicions de vida mediambientals.

Font
Organització Mundial de la Salut. Glosario de promoción de la salud. [En línia]. [Consulta: 7 gener 2009]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/hq/1998/WHO_HPR_HEP_98.1_spa.pdf
Estrès

Conjunt d’alteracions que es produeixen a l’organisme com a resposta anatomicofisiològica inespecífica davant de diferents estímuls repetits, com és ara fred, calor, alegria, por, soroll, etc.

Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d'amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Consulta: 12 gener 2008]. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0039941
Estrogen

Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Catalunya En Línia. L’Enciclopèdia Beta. [En línia].[Accés 2 gener de 2015] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0106799.xml
Estupor

Estat d’inconsciència parcial amb absència de moviments i sense reacció als estímuls.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana .Catalunya En Línia. Diccionari Enciclopèdic de Medicina. [En línia].[Accés 27 de maig de 2008] Disponible a: http://www.grec.net/CGIBIN/MEDICX.PGM
Etapa del cicle vital

Erik Erikson, psicòleg freudià (1902-1994), va postular l'existència de vuit fases del desenvolupament que se succeïen al llarg del cicle vital: I nadó, II infantesa primerenca, III edat de joc, IV edat escolar, V adolescència, VI joventut, VII adultesa, i VIII vellesa.

Cada estadi comprèn certes tasques o funcions que són psicosocials per naturalesa i els progressos a través de cada un d’elles estan determinats en part pels èxits o els fracassos en els estadis precedents. Cada estadi té també un temps òptim per assolir-se: No és possible accelerar ni alentir el ritme perquè hi ha un temps per a cada tasca o funció.

Font
Erikson E.E. El cicle vital completat (Edició revisada i ampliada). Barcelona: Paidos, 2000.

Veure també
Cicle vital
Etiqueta

És el conjunt de caràcters precedits d'un símbol de coixinet (#), sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes. La forma anglesa, sovint utilitzada també en català, castellà i francès, és hashtag.

Font
Apunts.(Accés 1 desembre 2023). Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia https://www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tres-etiquetes-les-xarxes-socials.
Eutanàsia

Prestació d’ajuda per morir complint els requesits que preveu la Llei, amb l’administració directa al pacient d’una substància per part del professional sanitari competent.

Font
Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia. Boletín Oficial del Estado, núm. 72, (25 març 2021). https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2021/03/25/pdfs/BOE-A-2021-4628-C.pdf
Excipient

Substància químicament i farmacològicament inactiva que serveix de suport o vehicle als fàrmacs que constitueixen un medicament. Té per objecte assegurar-ne l’estabilitat i facilitar-ne l’administració.

Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés 10 de juliol de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/CGIBIN/MEDICX.PGM
Exercici físic

Activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física (capacitats físiques).

Font
González Peris, M.; Peirau Terés, X. coord. Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l’Esport, 2007. p. 11.[Consulta: setembre 2008]. http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Activitat_fisica/documents/Guiadeprescripcioversioextensa.pdf
Experiència de salut

Situació viscuda per la persona en relació amb el creixement, el desenvolupament i els processos de crisi, incloent-hi la malaltia.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/E/110/
Factor de protecció

Característica o qualitat d’una persona, d’una comunitat o de l’entorn que se sap que afavoreix el desenvolupament integral de la persona i de la seva salut. 

El balanç entre els factors de protecció i els factors de risc permet considerar el grau de vulnerabilitat al qual estan exposades les persones.

Font
Educa.ar: Plan Nacional de acción por los derechos de niños, niñas y adolescentes. Argentina: Ministerio de educación, ciencia y tecnología. La prevención del maltrato a niños y adolescentes: los factores protectores y de riesgo.
Factor de risc

Característica o qualitat d’una persona, d’una comunitat o de l’entorn que se sap que va unida a una elevada probabilitat de danyar la salut. 

El balanç entre els factors de risc i els factors de protecció permet considerar el grau de vulnerabilitat al qual estan exposades les persones.

Font
Educa.ar: Plan Nacional de acción por los derechos de niños, niñas y adolescentes. Argentina: Ministerio de educación, ciencia y tecnología. La prevención del maltrato a niños y adolescentes: los factores protectores y de riesgo.
Fake

Contingut fals, enganyós o inexacte elaborat i distribuït de manera intencionada per tal d’enganyar els altres i que pot ocasionar danys públics.

Font
Nereida Carrillo
Falta d'autonomia

Incapacitat física i psíquica de la persona per satisfer les necessitats bàsiques mitjançant accions realitzades per ella mateixa.

Font
Luís, T., Fernández, C., Navarro, V. De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI. 3a ed. Barcelona: Elsevier/Masson, 2005.
Fàrmac

Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, utilitzada o administrada per a la profilaxi, el diagnòstic, el tractament d’una malaltia, el control o la millora d’algun trastorn fisiològic o anatòmic, o l’alleujament del dolor o del sofriment.

Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/F/
Fase luteinica

Fase que abasta el temps transcorregut entre l'ovulació i el principi de la menstruació, amb una durada mitjana de 14 dies.

Font
Asociación Española de Ginecología y Obstreticia. Fisiología de la reproducción [En línia]. [Accés desembre 2014] Disponible en: http://www.aego.es/fisiologia_reproduccion.asp#ciclomenstrual

Pàgina 9 de 21, mostrant 20 d'un total de 405 (mostrant de el 161 a el 180).