Infermera virtual.com

Producció exagerada de cossos cetònics que es presenta com a compensació de la diabetis mellitus amb insulinopènia (manca d’insulina) greu. Les causes més freqüents són l'incompliment de l'administració correcta de la insulina, les infeccions intercurrents, l'infart de miocardi, l'accident vascular cerebral, els traumatismes, les situacions d'estrès i l'ús de fàrmacs amb propietats hiperglicemiants (glicocorticoides, tiazides, dinfenilhidantoïna, carbonat de liti, diazòxid, etc). Les manifestacions clíniques són polidípsia, poliúria, anorèxia, alteracions de la consciència, respiració de Kussmaul, deshidratació, vòmits, dolor abdominal (abdomen agut metabòlic) i hipotèrmia.

Presència de cossos cetònics a l’orina .

Situació, caracteritzada per una cetonèmia (concentració de cossos cetònics a la sang) elevada i per cetonúria (concentració de cossos cetònics a l’orina), originada per l’excés de producció de cossos cetònics. Es presenta en pacients diabètics, en la inanició i en dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni.

És la coloració blavosa de la pell mucoses i llits unguials, usualment deguda a la reducció d’hemoglobina a la sang circulant o de pigments hemoglobínics anòmals (metahemoglobina o sulfohemoglobina) als glòbuls vermells.

Recerca sistemàtica indiscriminada aplicada a un conjunt per tal de descobrir-hi els elements afectats d’alguna particularitat. Consisteix en l’aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exploracions físiques, proves complementàries) a poblacions d’individus aparentment sans, per tal de detectar malalties subclíniques o identificar les persones que presenten factors de risc per a desenvolupar una malaltia determinada.

Temps que transcorre entre el naixement i la mort d’una persona i durant el qual té lloc un complex procés de desenvolupament físic, psicològic i intel·lectual, que consta d’etapes i trets ben definits.

Malaltia degenerativa, progressiva i difusa d’un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció.

Dit de la persona que se s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques.

En la dona, el climateri comporta la interrupció de l'ovulació i, per tant, la fi de la menstruació, mentre que en l'home aquests canvis tenen com a conseqüència la disminució de l'activitat sexual. Definició adaptada.

Dolor agut, fluctuant, produït per contraccions violentes de les fibres musculars llises d’un òrgan buit.

Quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions vegetatives vitals: respiració, circulació i diüresi. És degut a una fallida funcional (coma funcional) o orgànica (coma estructural) del sistema reticular activador ascendent.

Coexistència de dues o més patologies mèdiques o processos patològics no relacionats entre si.

Conjunt de recomanacions i suggeriments de la infermera amb l'objectiu principal d’ajudar les persones a adquirir i a mantenir hàbits de vida saludables en la realització de les activitats de la vida diària.

Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un o diversos grups musculars o bé generalitzats per tot el cos. Definició adaptada

El cop de calor és la més greu de les malalties relacionades amb la calor. Es produeix quan el cos perd la capacitat de controlar la seva temperatura: la temperatura del cos augmenta ràpidament, falla la seva capacitat de sudoració i no aconsegueix refredar-se. La temperatura del cos puja fins a 41°C (106°F) o més en un temps d’entre 10 i 15 minuts.

Sobrecàrrega hemodinàmica del ventricle dret que apareix a conseqüència de malalties que alteren el funcionalisme i l’estructura del pulmó, amb hipertensió del cercle menor.

Exploració selectiva de les artèries coronàries per mitjà d'un cateterisme cardíac efectuat a través d'una artèria perifèrica. La injecció del contrast iodat a través del catèter opacifica l'arbre coronari i permet analitzar les lesions de les artèries coronàries.

És una hormona produïda a la glàndula suprarenal, la qual augmenta en situacions d’estrès. 

És l’ús de proves senzilles en una població sana per detectar sistemàticament les persones que encara no presenten cap símptoma tot i que pateixin una malaltia. Per exemple, el cribratge del càncer de mama mitjançant mamografia i el del càncer del coll de l'úter amb mètodes de detecció citològica, en particular la prova de Papanicolau.

Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per tal de descobrir-hi els que es troben afectats d'alguna particularitat.