Infermera virtual.com

Conjunt d'accions que duu a terme una persona per al manteniment de la seva vida, la seva salut i el seu benestar.

Situació patològica en què el cos reacciona contra els elements que constitueixen el seus propis teixits.

Capacitat física i psíquica de la persona que li permet satisfer les necessitats bàsiques mitjançant accions realitzades per ella mateixa.

Anomenat també neurita o cilindreix. És la prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.

En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina. La mielinització és assumida pels oligodentròcits. En el sistema nerviós perifèric, els axons, mielinitzats o no, són embolcallats per la beina de Schwann, una membrana proveïda de nuclis.

Bacteri en forma de bastó.

Dit del bacteri amb una complexa paret cel·lular formada per una capa interna de glicoproteïnes i una d’externa de lipopolisacàrids que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), es descoloreix en tractar-lo amb alcohol.

Dit del bacteri amb una paret cel·lular formada únicament per glicoproteïnes que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), conserva el color en tractar-lo amb alcohol.

Bifidobactèries. Constitueixen el grup principal de microorganismes en la flora intestinal. Les bifidobactèries, similars als lactobacils, inhibeixen el creixement d’espècies patògenes.

Conjunt d’actituds i de comportaments que milloren la qualitat de vida de la persona i l'ajuden a arribar a un estat de salut òptim. És un procés actiu destinat a millorar l'estil de vida en totes les seves dimensions.

Extracció i examen microscòpic d’un fragment de teixit viu efectuat amb finalitats diagnòstiques.

Lentitud dels batecs del cor, per sota de 60 pulsacions per minut en l’adult i de 70 en l’infant.

Contracció de la musculatura de la paret dels bronquis que redueix llur calibre. 

Trastorn caracteritzat per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments i per una preocupació gairebé obsessiva pel control del pes corporal, fet que porta a la persona malalta a adoptar mesures extremes per mitigar l’augment de pes produït per la ingesta de menjar. (OMS)

Unitat emprada per a indicar la quantitat de calor alliberada pels aliments durant els processos oxidatius.

Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part. 

Nota: La secreció del calostre pot començar durant l'embaràs i augmenta els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la pujada de la llet

Terme utilitzat per a indicar qualsevol de les formes de neoplàsia maligna, caracteritzades pel creixement il·limitat i autònom d’una neoformació (creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents (creixement expansiu) i els envaeix (creixement infiltratiu), i és capaç de provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques.

Derivat de l'hemoglobina que resulta de la combinació d'aquesta amb monòxid de carboni. Per efecte de tal combinació l'hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen.

Mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva.

Hormones produïdes per les glàndules suprarenals que s'alliberen a la sang en moments d'estrès físic o emocional i provoquen un increment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. Les més conegudes són la dopamina, la norepinefrina i l'epinefrina.

Intervenció quirúrgica que consisteix a fer una incisió a la paret abdominal i una altra a la paret uterina d'una dona embarassada per a extreure'n el fetus.