Infermera virtual.com

Nom genèric de diverses malalties caracteritzades per l'aparició de granulomes en diferents ganglis limfàtics de l'organisme. També, antiga denominació de la malatía de Hodgkin.

Una llevadora és una persona que, després d’haver estat admesa per seguir un programa educatiu de llevadoria degudament reconegut per l’Estat, ha acabat amb èxit el cicle d’estudis prescrits en llevadoria i ha obtingut les qualificacions necessàries que li permeten inscriure’s en els centres oficials i/o exercir legalment la pràctica de la llevadoria. 

La llevadora és reconeguda com una professional competent i responsable que treballa en estreta col·laboració amb les dones per donar-los el suport, l’atenció i els consells necessaris durant l’embaràs, el part i el postpart, dirigir sota la seva responsabilitat els naixements i tenir cura del nadó i el lactant. Aquesta cura inclou mesures preventives, la promoció d’un naixement normal, la detecció de complicacions en la mare i el nen, l’accés a atenció mèdica o una altra assistència adequada i l’execució de mesures d’emergència. 

La llevadora té una paper important en l’assessorament i l’educació sanitària, no només de la dona, sinó també de la família i la comunitat. Aquesta tasca ha d’incloure l’educació prenatal i la preparació per a la maternitat, i es pot estendre a la salut de les dones, la salut sexual o reproductiva i la cura dels nens. 

Una llevadora pot exercir a qualsevol lloc, incloent-hi la llar, la comunitat, els hospitals, les clíniques o las unitats de salut. 

Adoptat per la reunió del Consell de la Confederació Internacional de Llevadores el 19 juliol del 2005 a Brisbane, Austràlia. Substitueix la Definició de la llevadora de la ICM del 1972 i les seves esmenes del 1990. 

Confederació Internacional de Llevadores. 

Nota per a la versió catalana: En aquest document el terme llevadora es refereix a totes les persones, homes i dones, que exerceixen la professió de llevadora.

Organisme viu, generalment un fong de l'ordre dels endomicetals, que produeix enzims que provoquen canvis bioquímics en productes orgànics naturals.

Lesió cutània plana i circumscrita de ≤1 cm de diàmetre. Quan les màcules són > 1 cm, el terme adequat és pegat.

Malalties de llarga duració i progressió generalment lenta. Les malalties cròniques són la principal causa de mort i d’incapacitat en món. Les més comunes són les malalties cardiovasculars, el càncer, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la diabetis.

Malaltia que acostuma a presentar-se en una zona geogràfica o en un grup de població determinats amb taxes d'incidència o prevalença altes en comparació amb les que s'observen en unes altres zones o poblacions.

La que es presenta en el curs d’una altra malaltia sense que hi tingui relació directa.

Sensació generalitzada de molèstia, malaltia o manca de benestar.

Anomalia o deformitat que resulta d’un error localitzat de la morfogènesi.

Estat patològic que resulta d’una assimilació deficient, una dieta pobra o una sobrealimentació.

Expiració forçada amb la glotis tancada, la qual cosa augmenta la pressió intratoràcica.

Camp de la fisiologia que estudia les accions musculars i la funció dels músculs per mantenir la postura del cos.

Mecanisme mental inconscient per mitjà del qual la tensió psíquica disminueix; pot basar-se en processos diversos: de racionalització, de sublimació, de repressió, de negació, etc.

Matèria continguda en l’intestí del nadó i expel·lida en la primera defecació.

Substància radioopaca que s’utilitza en exploracions radiològiques per ajudar en el diagnòstic clínic.

La medicina nuclear és la branca de la medicina que empra els isòtops radioactius, les radiacions nuclears, les variacions electromagnètiques dels components del nucli i tècniques biofísiques afines per a la prevenció, el diagnòstic, la terapèutica i la investigació mèdica.

Estat de consciència en què l’individu elimina l’atenció cap els estímuls ambientals de manera que la ment es centra solament en una sola cosa, generant un estat de relaxació i d’alleujament de l’estrès.

N-[2-(5-metoxindol-3-il)etil]acetamida, de fórmula C₁₃H₁₆N₂O₂, hormona secretada per l'epífisi. Produeix la inhibició de diversos aspectes de les funcions gonadal, hipofítica, tiroïdal, suprarenal i paratiroïdal en els mamífers i l'emblanquiment de la pell dels amfibis. La intensitat de la seva secreció és inversament proporcional a la lluminositat del medi i és regulada per la norepinefrina.

Aparició de la primera menstruació en el cicle sexual femení.

Desaparició de la menstruació com a conseqüència del cessament de l’ovulació.